Públic

Estic desenvolupant el meu projecte de tesi doctoral sobre com s’alfabetitzen els adolescents sobre salut sexual. Definir els objectius és un dels primers passos i és tant interessant com complex.  Interessant perquè és una etapa de descobriment i qüestionament, “d’investigar” què s’està fent sobre el tema, quines necessitats hi ha, què podria aportar la meva cerca. Com més m’endinso en el tema més peces de trencaclosques trobo i que hauré de seleccionar i encaixar entre elles per definir el meu projecte de recerca. Aquesta és la part complexa, triar i encaixar les peces per fer aquest trencaclosques únic que aporti quelcom nou i rellevant. 

En el meu cas, parteixo d’haver participat en un projecte de recerca de la UOC, eHealthLit4Teen, el qual estudia l’alfabetització per a la salut mental dels adolescents a través de les xarxes socials. Aquest ha comptat amb el mètode d’enquesta, amb entrevistes i amb grups focals. El meu projecte de doctorat pretén traçar un recorregut similar però en l’àmbit de l’alfabetització per a la salut sexual. Això vol dir que inclourà instruments de collida de dades quantitatius i qualitatius. Tanmateix, essent realistes amb els recursos i tenint en compte l’amplitud del tema, serà necessari definir objectius més concrets i escollir l’instrument d’anàlisi qualitativa més adient.

En aquest sentit, per tal d’obtenir una imatge clara i el més realista possible de com s’alfabetitzen els joves en salut sexual, s’inclourà tant preguntes tancades com obertes. A la vegada, tenint en compte l’experiència del projecte eHealthLit4Teen i la diversitat en els adolescents, el nombre de preguntes s’ha de limitar al mínim necessari, no superant els 10-15 minuts de temps de resposta de l’enquesta. Per això serà necessari, tal com ja he esmentat anteriorment, definir uns objectius de cerca més específics. 

Pel que fa a la validació dels instruments de recol·lecció de dades, fins al moment no he trobat cap escala validada i inclusiva, pel que fa a la perspectiva de gènere, que abordi alguns dels àmbits de la temàtica d’estudi. Si bé seguiré buscant més escales, el que he fet per intentar que sigui el més vàlid possible és adaptar preguntes del projecte eHealthLit4Teen a la temàtica de salut sexual i agafar altres preguntes d’un estudi que es va fer a Catalunya pel CEEISCAT sobre les percepcions, actituds i pràctiques sexuals dels adolescents. El que sí que he fet és validar el qüestionari amb persones del públic objectiu i amb expertes en el tema o en recerca, incorporant posteriorment les seves propostes de millora. 

En definitiva, tot i que hi ha molts elements que no tinc clar i que seguiré indagant per poder encaminar la meva recerca, sí que tinc clar que aquesta ha de comptar amb la peça de metodologia mixta per poder entendre en profunditat l’objecte del meu estudi. Sens dubte, en aquests moments tinc més dubtes que respostes, però entenc i he validat amb altres doctores o doctorandes que això forma part del procés com a investigadora en formació.

Recursos d’interès:1. Entitats que treballen en l’alfabetització per a la salut sexual dels adolescents: SexUs, Agència de Salut Pública de Catalunya (programa Q de festa- Nits de Qualitat), SidaStudi, Deslenguando, Corporealitats, Som Mandràgores, CJAS, L’Associació Drets Sexuals i Reproductius.

Aquest recurs és útil per conèixer quina informació sobre salut sexual s’està donant i com s’està donant als joves.

2. Guía per incloure la perspectiva de gènere: Introduint la perspectiva de gènere interseccional a les estadístiques. Guia teoricopràctica.

Aquesta guia és útil per tal d’incloure la perspectiva de gènere interseccional en els instruments de recollida de dades.

3. Articles sobre la temàtica d’estudi:

Bennett, C., Musa, M.K., Carrier, J. et al. The barriers and facilitators to young people’s engagement with bidirectional digital sexual health interventions: a mixed methods systematic review. BMC Digit Health 1, 30 (2023). https://doi.org/10.1186/s44247-023-00030-3

Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT). (2020). Estudi sobre les percepcions, actituds i pràctiques d’adolescents i joves en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.

Jukka Lehtonen, Eveliina Puutio, Suvi Pihkala & Tuija Huuki (2023):Navigating with pre-teenage children for sexuality education, Sex Education, DOI:10.1080/14681811.2023.2237428

López González, Ulises Alfredo, Legaz Sánchez, Eva María, Cárcamo Ibarra, Paulina Melisa, & Lluch Rodrigo, José Antonio. (2023). Estudio descriptivo de los recursos sobre educación sexual en el ámbito no-formal disponibles en España. Revista Española de Salud Pública, 97, e202302014. Epub 28 de octubre de 2024. Recuperado en 08 de mayo de 2025, de http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1135-57272023000100155&lng=es&tlng=es.

Sewak A, Yousef M, Deshpande S, Seydel T, Hashemi N. The effectiveness of digital sexual health interventions for young adults: a systematic literature review (2010-2020). Health Promot Int. 2023 Feb 1;38(1):daac104. doi: 10.1093/heapro/daac104. PMID: 36757346.

Aquests artícles són útils, no només perquè tracten l’alfabetització per a la salut sexual en joves sinó perquè poden ser una guia per elaborar els articles, com per exemple una revisió sistemàtica.