Públic Motivadament cansada, indecisament segura i instintivament reflexiva. Aquesta tríada d’oxímorons resumeixen amb una incompleta perfecció com estic transitant aquesta etapa inicial del doctorat. Durant aquests 3 últims mesos he recorregut aquest camí de la mà de l’assignatura Construcció d’instruments per a la recerca. I què té tot això a veure entre si?
En primer lloc, recordo que una companya de la UOC em va dir que és clau començar el doctorat amb la motivació al 120%. Confirmat. La meva motivació per satisfer el desig de descobrir i aprendre sobre l’alfabetització per a la salut sexual està pels núvols. En aquestes últimes setmanes he fet cursos, he llegit llibres i articles, he parlat amb expertes, … i també he elaborat una proposta d’instruments que puc fer servir per a la meva recerca. Bé, aquí ve la segona part de l’oxímoron. Tot i que és un procés molt emocionant, també és una mica esgotador mentalment, no només per la implicació d’hores sinó també per la presa de (micro) decisions que requereix constantment.
Una de les preguntes que proposaven respondre per fer aquesta entrada com a part de l’assignatura és si tinc clar quin tipus d’instrument per a la recol·lecció de dades és el més adequat per al que vull mesurar a la meva investigació. I aquí ve el segon i més intens oxímoron: la indecisió segura. No tinc clar quin tipus d’instrument però tinc clar que després d’haver elaborat els reptes puc prendre una decisió amb millor criteri i confiança. Seguint amb això i les converses dels darrers mesos, just avui parlava amb una altra companya de la UOC que em preguntava sobre com porto el doctorat. Li he explicat amb altres paraules aquestes 3 antítesis. La seva resposta ha estat clara: “és just el que passa en aquesta etapa, si no no aniries pel bon camí”. I en el fons, quan els dubtes deixen espai, també sento aquesta confiança d’estar avançant lenta però fermament.
Just abans de començar el doctorat vaig decidir de forma instintivament reflexiva cocrear el que finalment he batejat com “Els 10 manaments del doctorat” a partir de les experiències carregades d’oxímorons de doctorandes i doctores del meu entorn proper. El procés ha estat el següent: els hi vaig preguntar a tothom el mateix -“Qué li recomanaríeu a algú que just comença el doctorat?”- vaig recollir de forma anònima i escrita les seves aportacions, vaig elaborar una primera versió dels manaments, i a través d’un procés iteratiu vaig anar incorporant les millores fins a una versió final la qual ha estat validada per les informants. Doncs bé, ara he de repetir, evidentment més rigorosa, aquest procés de recollida de dades i validació en la meva recerca.
De tot això puc extreure tres conclusions: que els oxímorons fomenten la meva creativitat, que els instruments per a la recerca són un món infinit de possibilitats que aboquen a una inevitable indecisió per a una millor decisió, i que el doctorat m’està reptant a conviure amb una completa imperfecció.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.